Polítiques per garantir la sostenibilitat i qualitat del sistema sanitari públic (resum).
 |
El lideratge clínic, clau per regenerar el sistema sanitari públic des de dintre. Els professionals assistencials guanyaran protagonisme en la presa de decisions
Promoció de la qualitat assistencial: el Catsalut contractarà serveis als centres sanitaris en funció dels resultats de salut que n’obtinguin, i no en funció de la seva capacitat estructural
El Departament de Salut crearà una Comissió de Pacients per promoure la co-responsabilització dels ciutadans en la cura de la pròpia salut i la seva capacitat d’influir en el sistema
Els gestors i les organitzacions, capaços d’assolir els nous reptes
Adaptar les organitzacions sanitàries a la nova realitat social de Catalunya, i fer sostenible el sistema sanitari públic seran els dos pilars de la política sanitària d’aquesta legislatura.
Ara, el que cal fer és guanyar en eficiència tot mantenint el nivell d’excel·lència.
Cal enfocar el sistema sanitari a resoldre les necessitats dels pacients i facilitar la feina dels professionals que els atenen. Això comportarà, entre d’altres, la reducció de burocràcies innecessàries i dels desplaçaments de pacients entre diferents nivells assistencials.
L’objectiu de Salut per a aquesta legislatura: assolir la governança clínica a Catalunya
Per assolir la governança clínica a Catalunya cal desplegar diverses actuacions:
- Avançar en un model d’atenció sanitària on el pacient és, realment, l’element central al voltant del qual s’organitza el sistema sanitari, el que comportarà l’augment de les capacitats de resolució d’alguns nivells assistencials, com l’assistència primària, a fi d’evitar demores i desplaçaments innecessaris de pacients.
- Reordenar l’oferta dels serveis sanitaris públics, que es planificaran en base territorial.
- Potenciar el lideratge clínic.
- Garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic mitjançant la millora de l’eficiència, i no a partir de la disminució de serveis ni de prestacions.
Tres erres per abordar una realitat social i sanitària diferent
Cal abordar la realitat sanitària en un context econòmic i pressupostari en què, per primer cop a la història, el pressupost públic és inferior al de l’any anterior.
Per això, cal que el sistema sanitari públic s’adapti a aquesta realitat, i ho faci a partir de:
- Realisme per acceptar la situació econòmica en què es troba el país.
- Reformisme per conservar, transformar i adaptar aquelles coses que han mostrat la seva validesa: amb el què ja tenim, fer les coses d’una altra manera.
- Regeneracionisme per donar impuls i revifar instruments (Llei de Sanitat o el Pla de Salut) que encara no han desenvolupat tot el seu potencial.
Eixos estratègics de la política sanitària 2011-2014
Una administració sanitària més eficaç. El Departament de Salut s’orientarà cap a les persones a qui ha de donar servei, ja siguin els ciutadans, els professionals o els directius dels centres sanitaris.
Professionals amb més autoritat. Són primer: el benestar del pacient, l’autonomia de la persona malalta, l’equitat i la llibertat de consciència del professional i el criteri clínic d’acord amb una distribució justa dels recursos.
Millorar el finançament de l’Estat.
Modernitzar la xarxa de centres sanitaris i reordenar els serveis que ofereixen. El Servei Català de la Salut (Catsalut) serà el principal motor d’aquest canvi , i tornar a situar-lo al centre del sistema sanitari, com el que és, l'asseguradora pública de Catalunya.
El Catsalut canviarà la forma de contractació de serveis sanitaris. La relació entre el Catsalut i els proveïdors deixarà de ser un acte mercantil (compra de serveis sanitaris) i passarà a ser com un acte mèdic, on el que es paga no és quantitat d'activitat sinó resultats de salut.
l'Agència d’Informació Avaluació i Qualitat en Salut serà qui avaluarà l’eficiència i qualitat dels serveis sanitaris tot intentant donar resposta a les preguntes següents.
- En matèria sanitària, es fa el què cal fer, d’acord amb les prioritats de salut dels ciutadans?
- Es fa el millor ús possible dels recursos disponibles, amb eficàcia, efectivitat i eficiència?
- Es fa de la manera més adequada, amb la millor qualitat possible?
Quant a les empreses públiques, iniciaran un procés de modernització i desburocratització amb la implantació d’una gestió amb criteris d’eficiència clínica. Aquesta modernització serà especialment notòria en l’Institut Català de la Salut (ICS). Salut promourà un model descentralitzat d’empresa, que segurament deixarà de tenir personalitat jurídica única, i que permetrà polítiques retributives i d’incentius més flexibles.
L'àmbit de la Salut Pública recuperarà més visibilitat donada la seva importància en els problemes transversals de salut de la població, a través de la creació de l'Agència de Salut Pública.
Caldrà articular una major corresponsabilitat i capacitat d’influència dels pacients en el sistema a través de la Comissió de pacients, que es crearà properament.
Política farmacèutica pionera a Espanya. Fomenta l’ús racional, segur i adequat dels medicaments i els productes sanitaris, promou la qualitat, l’equitat d’accés i la gestió eficient de la prestació farmacèutica, i s’adreça a millorar els resultats de salut de la població.
Recerca i innovació. Salut donarà un impuls decidit a la recerca biomèdica.
